“HAPPINESS” I “PLAN 9 DEL ESPACIO EXTERIOR” AQUEST DIVENDRES AL CENTRE PARROQUIAL

Primer que res, voldriem agraïr la seva assistència a totes les persones que van venir a la primera sessió del "Cicle Lumière".
Esperem que us hagi agradat la proposta i us convidem a repetir si us ve de gust.

Aquest divendres, a partir de les 10 de la nit, es farà la segona sessió del cicle, amb les pel·lícules següents:

“Happiness”, de Todd Solondz (1998).
La perversió feta pel·lícula
Happiness és un film independent, el tercer llargmetratge de Todd Solondz del que també és guionista. Va guanyar el FIPRESCI de Cannes, el Metre Mitja de Toronto i altres premis.

L'acció té lloc a New Jersei i narra la història d’una família aparentment normal, en la qual, cadascun dels seus membres amaga alguna perversió. La pel·lícula desenvolupa un relat en el qual es donen cita pedofília, violacions, somnis masoquistes i sàdics, sexe solitari, suïcidis, assassinats amb mutilacions genitals, trucades telefòniques provocatives, aficions narcisistes, consum de pastilles i alcohol, frigidesa sexual, fòbia al sexe, infidelitats, etc.

Així doncs, la vida ordinària d’aquesta família respectable navega per mars d'hipocresia i doble moral. Una obra dura, pertorbadora i incòmoda, ajustada al realisme expressionista de la proposta estètica del director.



“Plan 9 del espacio exterior”, de Ed. Wood (1959).
Declarada com la pitjor pel·lícula de la història del cinema
Ed. Wood és considerat per la crítica com el pitjor director i productor de cinema de la història. Amant des de ben petit del cinema de terror i la ciència-ficció, les seves pel·lícules estan plenes d’arguments incoherents, efectes especials d’anar per casa, errors de raccord, etc...

“Plan 9 del espacio exterior” n’és l’exemple més clar. L’argument es basa en una invasió alienígena que pretén ressuscitar tots els morts dels cementiris per a emprar-los com a exèrcit contra la raça humana. Amb aquesta premisa és fàcil d’imaginar que la pel·lícula mescla de forma magistralment incoherent els platets voladors (penjats amb fils), Zombies, Vampirs, Extraterrestres horteras, etc... El resultat és que una cinta que hauria de servir per provocar por, més aviat serveix per a fer-se un tip de riure.

Després del fracàs comercial que va tenir la pel·lícula en el seu moment, aquesta va ser condemnada a l’oblit, fins que diversos grups d’amants del cinema, fascinats per la seva estètica vintage, i la seva ingènua posada en escena, la van recuperar i la van convertir en objecte de culte. Una rara avis que cal veure.